1.- Com afecta a un ajuntament la legislació sobre transparència?

Aquesta matèria es troba regulada en dues lleis diferents:

- Llei 2/2015, de 2 d'abril, de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana (LTBG-CV).

- Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTBG).

Ambdues lleis són aplicables a un ajuntament i imposen dos tipus d'obligacions:

a) El deure publicitat activa.

b) Disposar d'un procediment d'accés a la informació pública que puga ser exercit per qualsevol ciutadà.

2.- Per a què serveix la transparència?

En les societats democràtiques, la transparència és l'eina que permet als ciutadans obtindre la informació necessària per avaluar l'activitat del Govern i de l'Administració. Es tracta d'oferir un volum d'informació significativa, presentada de manera que siga possible contribuir a la formació adequada de l'opinió pública. D'altra banda, la transparència constitueix un instrument necessari al servici d'una rendició de comptes en temps real.

La transparència és essencial per al Govern obert perquè facilita al ciutadà les eines necessàries per a poder participar de manera informada i col·laborativa en processos de proposta o de presa de decisions.

3.- En què consisteix la publicitat activa?

L'Administració ha d'oferir de manera proactiva a tots els ciutadans una certa informació que ve establida per la llei. En la pràctica, el compliment del deure de publicitat activa s’ha de materialitzar en un espai web singularitzat, -el Portal de Transparència de l'Ajuntament de Montitxelvo-, on de manera accessible el ciutadà ha de poder trobar tota la informació.

4.- Quina informació es publica?

El concepte d'informació pública és molt ampli i comprén els continguts o els documents, siga quin siga el seu format o suport, que estiguen en poder de l'ajuntament inclosos en l'àmbit d'aplicació de la LTBG i que hagen sigut elaborats o adquirits en l'exercici de les seues funcions.

La Llei valenciana assenyala que en aquesta matèria ha d'aplicar-se la llei nacional. Aquesta informació segons la normativa indicada, consisteix en:

• Institucional: alts càrrecs, corporació, funcions i altres.
• Normativa.
• Econòmica: béns immobles, contractació, convenis, termini mitjà de pagament a proveïdors i deute, pressupostos i subvencions, entre d’altres.
• Alts càrrecs: currículum vitae, declaració de béns i activitats i retribucions.  

5.- És aquesta l'única informació que es pot o s’ha de publicar?

La llei nacional n’estableix un mínim, però cap previsió impedeix que publiquem més información, sempre que no ultrapassem els límits que la normativa imposa en els articles 14 i 15 de la LTBG. En aquest sentit, es pot ampliar la informació als continguts que estableix la Llei Valenciana en el seu article 9. D'altra banda, la transparència és un procés dinàmic que s'alimenta de l'experiència. Precisament per això, la legislació preveu publicar tota la informació que amb major freqüència siga objecte d'una sol·licitud d'accés. Encara més, tampoc hi ha cap impediment per publicar el contingut de les sol·licituds rebudes, socialitzant aquesta informació.

6.- Com s’ha de publicar la informació?

El portal de transparència ha de respondre a principis compartits i coneguts en l'àmbit de l'administració electrònica. En aquest sentit el portal de transparència ha de ser accessible per a persones amb necessitats especials, i en el seu disseny hauríem d'aplicar el principi de neutralitat tecnològica de tal manera que l'usuari puga accedir des de diferents navegadors.

La informació haurà de ser clara, estructurada i entenedora per als interessats. Per això, es pot acompañar, si fóra necessari, d'una breu descripció del contingut que s'ofereix i el seu significat. D'altra banda, és important apostar per la usabilitat de manera que la informació siga clarament visible i localitzable per a un usuari mitjà.

S’ha de buscar la interoperabilitat, la qualitat i la reutilització de la informació publicada i per a açò han d'utilitzar-se formats reutilitzables.¹

7.- Què és el dret d'accés a la informació pública?

És el dret que tenen els ciutadans d'accedir a la informació pública que es trobra en poder de l'ajuntament. Per a açò no cal que s'invoque cap justificació, no farà falta motivar la sol·licitud ni invocar la llei.

8.- Hi ha límits a aquest dret d'accés o a la publicació d'informació?

Sí, són els definits pels articles 14 i 15 LTBG.

S'aplicaran limitacions quan accedir a la informació supose un perjuí per a:

a) La seguretat nacional.

b) La defensa.

c) Les relacions exteriors.

d) La seguretat pública.

i) La prevenció, recerca i sanció dels il·lícits penals, administratius o disciplinaris.

f) La igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva.

g) Les funcions administratives de vigilància, inspecció i control.

h) Els interessos econòmics i comercials.

i) La política econòmica i monetària.

j) El secret professional i la propietat intel·lectual i industrial.

k) La garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió.

l) La protecció del medi ambient.

k) El dret fonamental a la protecció de dades.

9.- Sempre que el document continga dades personals no s’ha de publicar o facilitar accés a la informació?

No és una regla matemàtica. Hi haurà casos en els quals es puga anonimitzar el document, uns altres en els quals les dades siguen merament identificadores i es puguen publicar, però també hi haurà supòsits en els quals la documentació continga dades, per exemple de salut, en les quals no siga possible ni l'accés ni la publicació, excepte amb el consentiment exprés de l'afectat. En ocasions podrem facilitar un accés parcial a una part de la documentació. Quan la documentació continga dades personals, és convenient obtenir un assessorament adequat abans de prendre una decisió.

10.- Com es tramita un dret d'accés?

La LTBG-CV descriu el procediment en el qual hem de tenir en compte diversos aspectes:

- Dades bàsiques:

Identitat de la persona sol·licitant –sempre que siga requisit l'acreditació mitjançant certificació electrònica en cas que la tramitació siga per via telemàtica-, informació que se sol·licita, adreça de contacte, preferentment electrònica, a l'efecte de comunicacions, si és procedent, la modalitat preferida per a accedir a la informació sol·licitada.

- La motivació de la sol·licitud no serà un requisit per a tramitar-la.

- Podem requerir que s'aclarisquen les peticions formulades de manera imprecisa o confusa donant un termini de deu dies hàbils, indicant que en cas de no fer-ho es considerarà que el sol·licitant desisteix i que mentrestant se suspendrà el termini per a resoldre.

- Si afecta als drets o els interessos de tercers, hem de donar trasllat a les persones afectades perquè en el termini de quinze dies hàbils presenten les al·legacions que estimen pertinents. El sol·licitant serà informat d'açò i també de la suspensió del termini per a resoldre.

- El termini màxim per a resoldre és d'un mes des de la recepció de la sol·licitud per l'òrgan competent, encara que si el volum o la complexitat de la informació sol·licitada ho requereixen, el termini es podrà prorrogar per un altre mes més.

- Cal motivar les denegacions, l'accés parcial o l’accés a través d'una modalitat diferent a la sol·licitada, i les resolucions que permeten l'accés quan hi haja hagut oposició d'un tercer

- El règim sobre les causes d'inadmissió de les sol·licituds serà el previst en l'article 18 de la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

- El silenci és positiu.

- Les resolucions es podran recórrer davant el Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, amb caràcter potestatiu, previment a la seua impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

- L'accés a la informació es farà preferentment per via electrònica, excepte quan no siga possible o el sol·licitant haja assenyalat expressament un altre mitjà.

11.- Com es mesura el compliment en aquesta matèria?

Hi ha diversos índexs que mesuren la transparència d'una administració. En l'àmbit de les diputacions hi ha l'anomenat Índex de Transparència de les Diputacions (INDIP)² i l'Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA)³, tots dos vinculats a l'organització Transparència Internacional. No obstant això, el nostre referent més directe consisteix a assegurar els objectius de la legislació espanyola. Ells marquen el mínim imprescindible.

1.Vegeu en Red.es; «Buenas prácticas de formatos para la publicación de conjuntos de datos reutilizables», disponible en http://datos.gob.es/?q=node/3200

2.Vegeu Índex de Transparència de les Diputacions http://transparencia.org.es/indice-de-las-diputaciones-indip

3.Vegeu Índex de Transparència del Ajuntaments http://transparencia.org.es/ita-2014